Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin.

Quan el verb relluir es fa servir amb el sentit de 'brillar amb gran esclat', es conjuga sense l'increment -eix- (relluu, relluen, relluï...). Per exemple:

El sol relluu amb força.
Els ulls de la nena relluen febrosos.

En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (rellueix, rellueixen, rellueixi...) quan relluir té el significat de 'mostrar-se amb esclat'. Per exemple:

La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.
Espero que la seva fama rellueixi pertot arreu.